:(
La última ocasió per trobar-nos la vam dedicar a xerrar de tot el que hem fet, com ha progressat el seu nivell de català... Vam fer el que més li agrada, dibuixar el que veiem des de dalt del castell de Palafolls (des del 1r dia li havia promès que li portaria), vam passejar pel bosc (li agrada el bosc, fastiguejat de ciutat els 7 dies de la setmana). En dur-lo a casa el seu pare em va demanar que li expliqués el que deia un paper que li havien donat a l'escola fa més de 2 mesos. Era del servei escolar d'odontologia, té càries, problemes d'higiene i un error en el tancament de la madíbula, ara bé, no va semblar que això preocupés gens al pare, dubto que el porti al dentista. I aquesta falta de preocupació per part del pare (la mare viu a Gàmbia) em preocupa per al futur del nanu.
Per acabar puc dir que em sento més que satisfet d'en Usen, i que estic molt content d'haver optat per entrar a formar part d'aquest projecte. M'he sentit molt realitzat d'haver pogut ajudar a un nen a integrar-se a tots els nivells, però és molt més que això, he fet un nou amic. Per això només em queda donar les gràcies a totes les persones que fan possible el desenvolupament del Projecte Rossinyol.
Fins sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada